Distribució de comunicacions per sessions
|
Taula 1: Biopolítica i salut pública: agendes, actors i tecnologies
(coord. J.L. Barona) |
||
| 1 | Josep L. Barona | Instituts d’Higiene, Política sanitària i Estat a l’Europa entre guerres |
| 2 | M. José Báguena y Rafaela Domínguez | Investigación y producción de suero antidiftérico en España y Alemania (1918-1945) |
| 3 | María Tormo; María Eugenia Galiana-Sánchez; Eva Trescastro-López y Josep Bernabeu- Mestre | Las “Ayudantes de economía doméstica”, vinculadas a la acción del Servicio de Extensión Agraria (SEA) |
| 4 | Ximo Guillem-Llobat i Ignacio Suay-Matallana | Les fumigacions sanitàries amb cianhídric i la gestió del risc al port de València (primera meitat del segle XX) |
| 5 | José R. Bertomeu-Sánchez y Silvia Pérez-Criado | Pesticidas organoclorados en España (1945-1975): nuevas perspectivas para su estudio |
| 6 | Raúl Velasco-Morgado y Juan A. Rodríguez-Sánchez | Moléculas enfermas: la pediatría española ante los errores innatos del metabolismo (1949-1966) |
| 7 | Juan A. Rodríguez-Sánchez y Raúl Velasco-Morgado | Resistencia y empoderamiento: el síndrome post-polio en Castilla y León |
|
Taula 2: En temps de guerra i de pau: agendes i agències humanitàries en emergències sanitàries (1850-1950)
(coords. Jon Arrizabalaga i Àlvar Martínez-Vidal) |
||
| 1 | Linda Palfreeman | El trabajo de la Friend’s Ambulance Unit en Flandes durante la primera guerra mundial, 1914-1915 |
| 2 | Rubén Mirón-González | La actuación de enfermería sobre los refugiados españoles en Francia (1939-1945): desde la frontera a los campos de concentración |
| 3 | À. Martínez-Vidal i Xavier GarcíaFerrandis | Els orígens de la Creu Roja republicana espanyola a França (1945-1947): el retorn dels supervivents dels camps nazis |
| 4 | Jon Arrizabalaga | Unitarianismo, medicina y activismo social: el ethos humanitario de Walter B. Cannon (1871-1945) |
|
Taula 3: La ciència amateur a Catalunya durant el franquisme
(coords. Miquel Carendell i Óliver Hochadel) |
||
| 1 | Agustí Nieto-Galán | Comentari |
| 2 | Oliver Hochadel | Excavar su propia historia: la Associació Arqueològica de Girona en los años 70 |
| 3 | Miquel Carendell | Antoni Jonch, Salvador Llobet i l’excursionisme científic al Montseny |
| 4 | Xavier Ferrer Parareda | L’ornitologia amateur a Catalunya durant el Franquisme |
| 5 | Luís Romero | El resurgimiento de la astronomía amateur en Catalunya (1960-1980): la Agrupación Astronómica de Sabadell |
| 6 | Jesús I. Català | Les relacions científiques de J.M. Dusmet amb els entomòlegs valencians |
|
Taula 4: Museus «en Transició»: política, nació i règims d’exhibició en museus de ciència i tecnologia a Barcelona (1975-1992)
(coords. Jaume Sastre-Juan i Jaume Valentines-Álvarez) |
||
| 1 | Jaume Sastre-Juan i Jaume Valentines-Álvarez | Museus, ciència i política “en Transició”: algunes reflexions historiogràfiques |
| 2 | Yona Manríquez | El mNACTEC y su relación con un sistema híbrido de política cultural en Cataluña (1983-1993) |
| 3 | Ned Somerville | El museu de la vila de Sans i de la clase obrera catalana: la musealització del vapor vell de Sans (1983-1986) |
| 4 | Alfons Zarzoso | “Instruir y divertir”: El Museu de la Ciència abans de Wagensberg. Barcelona, 1978-1991 |
| 5 | Pedro Ruiz | Els orígens del MUNCYT: La construcció i els usos polítics del patrimoni científic-tecnològic |
| 6 | Julianna Morcelli | El gabinete Salvador entre los años 1940 y 2014 |
|
Taula 5: Història de la Ciència i l’Ensenyament
(coords. M. Rosa Massa i Carmel Ferragud) |
||
| 1 | M. Rosa Massa i Mònica Blanco | L’ensenyament de la història de les matemàtiques en el grau de matemàtiques |
| 2 |
A. Garcia-Lladó, M. Castells, M.Garcia-Milà
|
La història de la ciència ens ajuda a entendre models mentals sobre forces dels estudiants? |
| 3 | Joaquim Berenguer | El càlcul diferencial al segle XVIII en una classe de matemàtiques |
| 4 | F. Dachs Cadefau, T. Cadefau Surroca | 1969, l’arribada de l’home a la lluna |
| 5 | Iolanda Guevara | La transformació de figures geomètriques en els sulbasutres, els nou capítols i els elements |
| 6 | Luis Moreno | Ciencia en las aulas (1900-1936): renovación pedagógica y formación de maestros de maestros |
| 7 | Juan Navarro | Elementos mathematicos (1634) por el padre Ignacio Stafford |
| 8 | Fátima Romero | Textos del segle XVI per treballar la dimensió resolució de problemes a l’aula |
| 9 | Núria Solsona | Pioneres en la Química a finals del segle XIX |
| 10 | Carles Puig Pla | La divulgació científica de Josep Comas i Solà entre 1893 i 1937 |
|
Taula 6: La infància en la Mediterrània medieval i moderna: historia social i econòmica, iconografia i fonts documentals
(coords. Antoni Conejo i Salvatore Marino) |
||
| 1 | Antoni Conejo | Iconografia i història social de la infància a l’Europa baixmedieval |
| 2 | Salvatore Marino | Aprenentatge i inserció laboral dels infants a Barcelona i Nàpols (ss. xv-xvi) |
| 3 | Teresa Vinyoles | Fills i filles de l’hospital |
| 4 | Ximena Illanes | Entre el desamparo y la protección: abandono infantil en el Mediterráneo s. xv-xvii |
| 5 | Mireia Comas | La cura dels infants a l’Hospital de Sant Joan de Perpinyà a finals de l’Edat Mitjana |
| 6 | Maria Soler | Dietètica i alimentació dels nens a l’Edat Mitjana: textos, arqueologia i iconografia |
| 7 | Pol Bridgewater | L’assistència als infants als hospitals baixmedievals: entre la professionalització i l’assistència |
| 8 | Guillem Roca | La xarxa hospitalària de les Terres de Ponent i els seus usuaris durant la baixa Edat Mitjana |
| 9 | Frederic Aparisi | Mares de llet: la criança a l’Edat Mitjana |
|
Taula 7: La medicina rural en el context de la reforma sanitària
(coords. Enrique Perdiguero i Josep M. Comelles) |
||
| 1 | Enrique Perdiguero i Eduardo Bueno | Los discursos oficiales sobre el problema de la medicina rural en la España del tardofranquismo y la Transición Democrática |
| 2 | Josep M. Comelles i Josep Barceló | L’exercici i característiques de la medicina rural a través de la premsa professional |
| 3 | Isabel Blázquez | El practicante rural: rol, problemas y reivindicaciones profesionales en el primer tercio del siglo XX |
| 4 | M. Dolores Ruíz Verdún | Las dificultades de las matronas en la España rural del siglo XX |
| 5 | Ponent invitat | Testimoni oral d’un metge rural |
|
Taula 8: Antoni Martí i Franquès. Homenatge a Antoni Quintana Marí
(coord. Agustí Camós) |
||
| 1 | Agustí Camós | Antoni de Martí i Franquès i la medicina |
| 2 | Josep Grau-Bové, Jordi Ferré i Josep Bonet |
L’eudiòmetre de Martí: interpretant l’evidència quantitativa |
| 3 | Pere Grapí |
Repercussió i valoració de l’assaig eudiomètric d’Antoni de Martí Franquès a principis del segle XIX |
| 4 | Antoni Roca-Rossell | Antoni Quintana i Marí (1907-1998) i la constitució de la historiografia moderna de la ciència |
| 5 | Pasqual Bernat | El debat embriològic al segle XVIII. La controvèrsia entre Antoni de Martí Franquès i Lazzaro Spallanzani |
|
Sessió miscel·lània 9: Cultura material relacionada amb la ciència i la tècnica
(coord. Elisa Alegre-Agís) |
||
| 1 | J.J. Curto, C.Clemente, A. Granell , M. Genescà, M.J. Blanca | El telescopi Evershed. Usos històrics y restauració |
| 2 | Mabel Fuentes | Despertando objetos: una taxonomía preliminar de la colección de anestesia del museo de Boerhaave |
| 3 | M. Genesca, A. Rius, M. J. Blanca | Cartoteques de la URL: l’Abadia de Montserrat i l’Observatori de l’Ebre |
| 4 | B. Muñoz, C. Clemente, M.Genescà, M. J Blanca | Conservació i restauració de mapes i plànols: criteris i intervenció aplicats en alguns casos pràctics |
| 5 | Josep M. Pons-Poblet i Jordi-Masahiro Simó Amezawa | L’edifici del Col·legi de Metges de Barcelona |
| 6 | Àngels Rius | Cartografiar per dominar: mapa sobre la invasió del cents mil fills de Sant Lluís (1823) |
| 7 | Begonya Torres | Preparacions humides, anatomia humana i ensenyament a la facultat de medicina de Barcelona (segles XIX i XX) |
| 8 | Jordi-Masahiro Simó Amezawa i Josep M. Pons-Poblet | L’edifici del casal del metge de Barcelona |
|
Sessió miscel·lània 10: Tecnologia
(coord. Josep Barceló) |
||
| 1 | Marià Baig | Eugène Karr i la siderurgia catalana del segle XIX |
| 2 | Emilio Borque | Las primeras redes de teléfonos en la comarca del Baix Camp |
| 3 | Jose R. Iglesia Medina, Emilio Borque, P. Soler Ferrán | La primera central telefónica automática de España: Balaguer (1924) |
| 4 | Anton Pujol | Els carros: tecnologia al servei del desenvolupament a les Terres de l’Ebre |
| 5 | Jesús Sánchez Miñana i Carlos Sánchez Ruiz | Ciervo en la Barceloneta, una indústria mecànica pionera en el ramo del gas |
| 6 | Carlos Sánchez Ruiz i Jesús Sánchez Miñana | La contratación de los primeros cables submarinos españoles |
| 7 | Begoña Villanueva | El teléfono (1876-1936): patentes y principales protagonistas |
|
Sessió miscel·lània 11: Física
(coord. Josep M. Comelles) |
||
| 1 | Joana Ibáñez Solé, Enric Pérez Canals | De Leiden a Roma, passant per Berlín: Enrico Fermi i les estadístiques quàntiques |
| 2 | Mireia Martos i Santiago Vallmitjana | L’ensenyament de la física i el professorat a la universitat de Barcelona entre 1837 i 1925 |
| 3 | Enric Pérez Canals, Marià Baig Aleu | El gat de Schrödinger a Espanya |
| 4 | Pablo Soler | Fuentes archivísticas sobre el inicio de la ciencias nucleares en España |
| 5 | Santiago Vallmitjana, A. Marzoa i L. Navarro | Els primers Raigs X a Barcelona. Exemples de la facultat de Física de la UB |
|
Sessió miscel·lània 12: Aportacions vàries a la ciència i a la tècnica
(coord. Josep Barceló) |
||
| 1 | Enric Aragonès | Metrologia de la sal a Cardona (segles XI-XVII) |
| 2 | Juan Marcos Bonet | El magnetismo animal y la hipnosis en Drink (1890) de Hall Cane (1853-1931) |
| 3 | Carmel Ferragud i Sebastià Giralt | El metge astròleg occità Bartomeu de Tresbens: la seua biografia i la seua obra |
| 4 | Margarita García de Cortázar | Los diccionarios y la circulación del conocimiento en la prensa española del siglo XVIII |
| 5 | Xavier Sala Barat | La clínica miliar Z de Montserrat (1938-1939) |
| 6 | Cristina Sans-Ponsetí i Rosa Avellà | La flèbula Grífols (1914-1934): l’hematologia en temps de guerra |
