El proper divendres 11 de maig se celebrarà a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans la primera Jornada LITCAT d’Intergrups de Recerca.  Aquesta jornada, coordinada per Montserrat Bacardí (GETCC-UAB), Francesc Foguet (GRAE-UAB) i Enric Gallén (TRILCAT-UPF), vol ser un punt de trobada entre els diversos grups de recerca dedicats a la literatura catalana contemporània. La finalitat és triple: a) conèixer quines són les línies d’investigació dels grups, b) visibilitzar públicament i col·lectivament la recerca que duen a terme, i c) establir una xarxa de relacions que permeti de promoure intercanvis i projectes compartits.

El tema a tractar serà «La literatura catalana contemporània: intertextos, influències i relacions». Cada grup presentarà una ponència (de 20 minuts de durada) sobre un dels temes, que escollirà lliurement, de la recerca que duu a terme. No es tracta de fer un estat de la qüestió o d’exposar les línies de recerca del grup, sinó d’aportar una ponència sobre un aspecte inèdit de la investigació en curs.

El Grup d’Estudis Etnopoètics hi serà present amb la participació de Carme Oriol (Universitat Rovira i Virgili).

Programa

9.00 Presentació

[Bloc I]
9.20 El patrimoni literari: recuperació, preservació, difusió i estudi, per Jordi Malé i Joan Ramon Veny (Grup de Recerca Aula Màrius Torres de la UdL).
9.40 L’estudi de la literatura popular catalana des d’una perspectiva de gènere, per Carme Oriol (Grup d’Estudis Etnopoètics-SCLL-IEC).
10.00 Mites i símbols catalans entre el Modernisme i el Noucentisme, per Magí Sunyer (Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana-URV).
10.20 Ironia i pactes de lectura, per Gonçal López-Pampló (Grup de Literatura Contemporània-UV).

[Bloc II]
10.40 Postguerra i exili. Xarneres i clivelles entre el text i el context, per Jaume Aulet (Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània-UAB).
11.00 Pausa
11.20 Enrariment i transmissió cultural: la poesia experimental com a forma de conflicte/diàleg, per Margalida Pons (Grup de Recerca sobre Literatura Contemporània: Estudis Teòrics i Comparatius-UIB).
11.40 La literatura dramàtica catalana del segle XXI: una aproximació crítica, per Francesc Foguet (Grup de Recerca en Arts Escèniques-UAB).
12.00 El grup tres Estelles d’Escaro, entre el teatre popular i el teatre clàssic, per Cristina Badosa (Seminari Transversal d’Estudis Culturals Catalans-Universitat de Perpinyà).

[Bloc III]
12.20 Joaquim Rubió i Ors. Usos del romanticisme, per Josep M. Domingo (Grup d’Estudi sobre la Literatura del Vuit-cents-GELIV).
12.40 Rusiñol digital. L’edició de l’obra completa de l’artista total, per Vinyet Panyella (Societat Rusiñol – Societat Catalana de Llengua i Literatura-IEC).
13.00 «Cal viure perillosament»: les biografies de Mercè Rodoreda, per Joaquim Espinós (Grup de Recerca de la Literatura Contemporània-UA).
13.20 Dinar

[Bloc IV]
16.00 Notes sobre l’activitat editorial d’Antoni López Llausàs abans de la guerra civil, per Manuel Llanas i Ramon Pinyol (Textos Literaris Contemporanis-TEXLICO-UVic).
16.20 Notícia de l’expedient de censura de La plaça del Diamant, per Meritxell Talavera (Grup de Recerca en Ecdòtica de la Universitat de Barcelona).
16.40 Joan Oliver, traductor de Txèkhov, per Miquel M. Gibert (TRILCAT-UPF).
17.00 Pausa
17.20 Les traduccions de Ionesco al català, per Carles Biosca (Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània-UAB).
17.40 Les traduccions al català de Marguerite Duras: radiografia d’una mancança, per Lluïsa Cotoner (Estudis de gènere: traducció, literatura, història i comunicació-GETLIHC-UVic).

18.00 Debat sobre el manifest.

Dins del cicle de conferències «#culturapopularavui: La cultura popular a Mallorca, entre tradició i innovació» organitzat per la Fundació Casa Museu, divendres, 11 de maig de 2012 a les 17h, a la Casa Museu Pare Ginard, tindrà lloc la sessió: «Pràctiques de cultura de masses que arrelen» amb un diàleg amb Jordi Busquet i Benjamí Villoslada. Introdueix i modera: Felip Munar.

Anàlisi de les pràctiques socials relatives al lleure: diferències i semblances entre el lleure del passat que ha cristalitzat en manifestacions populars tradicionals (festes, cançons, balls, costums…) enfront del lleure tecnificat de la majoria de la societat i els seus sistemes de relació (xarxes socials, hàbits, opcions d’oci i cultura, accés a multitud i diverses possibilitats culturals i de lleure).

Jordi Busquet és doctor en Sociologia i professor de la URL, autor de llibres com El sublim i el vulgar. Els intel·lectuals i la cultura de masses(1998) o Els escenaris de la cultura (2005).

Benjamí Villoslada és informàtic i és tot un especialista en temes de comunicació digital. S’autodefineix com a bitòleg.

Per a més informació: http://www.fundaciocasamuseu.cat/adjunts/docs/93.pdf

El portal es pot visitar a www.tocanet.cat

Ha publicat més de mil dos-cents treballs i un bon nombre de llibres sobre temes de llengua, literatura i història dels Països Catalans, entre els quals trobem aportacions a la cultura popular com Els viatges folklòrics de Marià Aguiló (2002) i, sobretot, la magna edició dels Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1993-2012) -de l’arxiu de la qual és conservador-.  Membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, l’any 2009 va acollir la V Trobada del grup «Etnopoètica: incidència, difusió i comunicació en el món contemporani», celebrada a Montserrat.

L’Associació Cultural Joan Amades i l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore (AEEF) organitzen la conferència «La Consol Mallofré i en Joan Amades», a càrrec de Josep Cruanyes, advocat i historiador. La conferència està inclosa dins el cicle Estació Xerrada Amades 2012 i tindrà lloc el dijous 22 de març de 2012, a les 19:30 h. al Local Social de l’AEEF (carrer d’Avinyó, 19, pral., Barcelona).

Consol Mallofré era cunyada de Joan Amades i fou la seva secretària des de 1931 fins a 1959, any de la mort del folklorista, i encara més enllà, car la seva activitat com a editora de llibres d’Amades i d’altres tasques relacionades es va prolongar fins a la seva mort, l’any 1995.

Divendres 13 d’abril a les 20:00, a la Sala Corominas del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, es presentarà el Quadern número 30 del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles Llegendes i paisatges dels Països Catalans a càrrec de Jordi Colomer i Àngel Vergés. El llibre compta amb la participació de membres del Grup d’Estudis Etnopoètics: Carme Oriol, Àngel Vergés, Joan Armangué, F. Xavier Roviró, Pep Coll, Caterina Valriu i Joan Borja.

Àngel Verges i Jordi Colomer (editors): Llegendes i paisatges dels Països Catalans. Banyoles: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, «Quaderns número 30», 2011.
224 pàgines. ISBN: 978-84-933527-9-0.

El Quadern número 30 és el llibre Llegendes i paisatges dels Països Catalans, editat pel mestre i folklorista Àngel Vergés i el professor i escriptor Jordi Colomer. Igualment recull les contribucions, en aquest cas la totalitat, d’un Col·loqui de Tardor, el que amb el mateix títol va tenir lloc el novembre de 2009. Consta de 224 pàgines, amb diverses figures, distribuïdes en 12 articles realitzats per dotze experts. El volum presenta un interessantíssim viatge literari per diversos indrets de parla catalana –des de la Catalunya Nord fins al País Valencià i des de les terres de l’interior fins a Mallorca i l’Alguer–, a partir d’un bon nombre de precioses llegendes, que situen fets extraordinaris en punts concrets i determinats del territori, i que han estat transmeses per tradició oral. L’edició ha comptat amb una subvenció del Patronat Francesc Eiximenis i una altra de compartida entre l’Institut Ramon Muntaner i el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a més de la col·laboració, per conveni, de l’Ajuntament de Banyoles.

El 31 de març de 2012, a partir de les 10:00h., se celebrarà a les instal·lacions del Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana (Santa Bàrbara, Montsià) la X Jornada d’Etnologia de la Terres de l’Ebre, dedicada en aquesta edició a «La música popular, del folklore a la construcció de la identitat». La Jornada d’enguany està organitzada pel Centre d’Estudis Planers, el Museu de les Terres de l’Ebre, l’Institut Ramon Muntaner i el Departament de Cultura, a més de la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Bàrbara.

Més informació al tríptic adjunt.