Aquests dies ha arribat al públic una nova publicació sociolingüística: Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. Es tracta d’una col·lecció de recerques inèdites d’investigadors vinculats al Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona entorn d’un dels temes més importants per a les dinàmiques idiomàtiques al nostre país: la relació entre els aprenentatges lingüístics i els usos efectius de les llengües.

El volum comença amb una breu presentació de F. Xavier Vila, director del CUSC i editor del volum, seguida d’un article «Algunes bases per a la recerca sociolingüística en sentit ampli» del mateix autor. En aquest treball, Vila sintetitza algunes de les bases teòriques que donen entitat a la recerca sociolingüística en el món de les recerques sobre la llengua, i que permeten parlar d’unes línies paradigmàtiques compartides entre els enfocaments teòrics tan i tan diferents que conviuen en aquest camp.

El segon article, «Estratègies comunicatives a l’aula», és obra de Carles de Rosselló i Peralta, coordinador del Postgrau de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la UB. Al treball,  fruit de la seva recerca doctoral, de Rosselló analitza les pràctiques comunicatives emprades per infants i docents en una aula d’educació infantil i estudia les fórmules seguides per uns i altres a l’hora de combinar els seus recursos comunicatius de manera màximament productiva.

El tercer treball és «Sobre la història i l’extensió de la norma de convergència lingüística a Catalunya». En aquest article i partint de dades empíriques, F. Xavier Vila i Mireia Galindo plantegen una sèrie d’interrogants entorn de l’antiguitat, l’extensió i la profunditat que ha pogut arribar a assolir la denominada norma de convergència automàtica al castellà.

El quart treball és «”Et dóna la base”: Itineraris biogràfics d’adquisició i ús del català del jovent castellanoparlant de Sabadell i Santa Coloma de Gramenet», de les sociòlogues del CUSC Vanessa Bretxa i M. Àngels Parera. Aquest article sintetitza i elabora les conclusions d’un dels primers estudis sobre les trajectòries sociolingüístiques de les noves generacions de joves castellanoparlants bilingüitzats gràcies al model de conjunció.

El cinquè treball és «Usos lingüístics dels gallecs a Catalunya». En aquest estudi, la professora de la UB Sabela Labraña analitza les tensions pràctiques i ideològiques entorn del manteniment d’una de les principals llengües immigrades al nostre país, i la seva relació amb l’aprenentatge  o no de la llengua catalana.

Un altre estudi sobre les pràctiques lingüístiques plurals és el que aporta la professora de la UAB i membre del CUSC Makiko Fukuda. A «Repertori lingüístic quadrilingüe i usos lingüístics de les famílies nipocatalanes / nipocastellanes residents a Catalunya», l’autora revisa com els integrants d’aquestes famílies gestionen els seus complexos repertoris i reïxen a mantenir la comunicació fins i tot en situacions de repertoris no plenament compartits per tots els integrants de la família.

El sociòleg Natxo Sorolla, membre del CUSC i coordinador de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, publica «Estabilitat i canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals. Una anàlisi comparativa del País Valencià, la Franja, les Illes Balears i Catalunya», un treball de tipus diacrònic i glotopolític. Servint-se de dades demolingüístiques, Sorolla explora el lligam entre polítiques públiques i usos interpersonals, amb més d’una sorpresa per als incauts.

Clou el volum el treball «L’anglès com a llengua global», on el primer director del CUSC, Albert Bastardas llança una mirada als papers que pot jugar la interllengua mundial des de la perspectiva de l’ecologia de les llengües.

Es tracta d’un conjunt de recerques que ens permeten acostar-nos a la realitat dels aprenentatges i les pràctiques lingüístiques dels ciutadans del nostre país. Una bona oportunitat per reflexionar sobre la nostra realitat sociolingüística amb dades a la mà, per veure si s’estan adoptant les polítiques escaients a les necessitats reals.

Més informació al bloc de F. Xavier Vila i Moreno

Continuar llegint →