“Demanen a Hollande que ratifiqui de la Carta europea de les llengües minoritàries”
Es va comprometre durant campanya electoral. En un míting a Dijon Continuar llegint
Les audiències de cinema en català pujen
18/04/2012 ARA – L’ACORD AMB LES ‘MAJORS’ TRIPLICA EL PÚBLIC DEL DOBLATGE AL CATALÀ
18/04/2012 EL PAIS (EDICION CATALUÑA) – SE TRIPLICAN LOS ESPECTADORES DE CINE DOBLADO AL CATALÁN
18/04/2012 EL PERIODICO DE CATALUNYA (ED. CATALA) – LES XIFRES DEL CINE EN CATALÀ ES DISPAREN
18/04/2012 EL PUNT AVUI – NOMÉS EL PP S’OPOSA A QUÈ EL CATALÀ CONTINUÏ SENT PRIORITARI A L’AJUNTAMENT
18/04/2012 EL PUNT AVUI (GIRONA) – EL CINEMA EN CATALÀ TRIPLICA ESPECTADORS
18/04/2012 LA RAZON (ED. CATALUNYA) – AUMENTA EL PÚBLICO DEL CINE DOBLADO AL CATALÁN
El Suprem, contra l’ús preferent del català a l’Ajuntament de Barcelona
Manté la suspensió del Superior de Justícia d’uns articles del reglament d’ús de l’Ajuntament de Barcelona. Font: Vilaweb.
Font: Levante-EMV
Sense fer cap cas de l’enorme quantitat d’al·legacions presentades en contra de l’avantprojecte –ni tan sols de les més qualificades, com la de la Universitat de les Illes Balears, que és “La institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana” (art. 35 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears)–, el Govern del PP ha decidit presentar al Parlament el projecte de Llei de funció pública que elimina en la selecció de funcionaris el requisit de coneixement d’una de les dues llengües oficials, precisament la llengua pròpia i patrimonial de les Illes Balears, per la qual el marc legal vigent obliga a vetlar especialment. Continuar llegint
‘Una llengua, un dret, una llei’
Font: Vilaweb
Avui es fan desena de manifestacions i accions conjuntes en defensa d’una legislació francesa que protegeixi les llengües històriques Continuar llegint
Els alumnes de 4t d’ESO suspenen en matemàtiques i expressió escrita
Font: El Punt – Avui
La consellera d’Ensenyament presenta els resultats de les proves que es van fer el 15 i 16 de febrer Continuar llegint
Notícies sobre la nova proposta de decret plurilingüe
Font: Infozefir
El plurilingüisme es queda en una assignatura en anglès -La consellera afirma que el nou model preveu dos programes: el de valencià i el de castellà, que garantirà matèries en un altre idioma
Font: Levante (10/03/2012)
Més informació: <http://breu.bulma.net/?l14334>
—————-
Catalá matisa que cada consell escolar n’escollirà el nivell d’immersió en anglès -La AVL està satisfeta amb el fet que el model plurilingüe no preveja terços i Escola Valenciana demana concreció pedagògica
Font: Levante (14/03/2012)
Més informació: <http://breu.bulma.net/?l14336>
—————-
La Gonzalo Anaya augura que el model educatiu plurilingüe de Català “està condemnat al fracàs”
Font: Europa Press (15/03/2012)
Més informació: <http://breu.bulma.net/?l14335>
—————-
Escola Valenciana demana que es mantinguen els programes lingüístics -Educació es compromet a mantenir les tres línies -L’entitat cultural proposa estendre el valencià a Coneixement del Medi
Font: El País (15/03/2012)
Més informació: <http://breu.bulma.net/?l14332>
—————-
Vicent Moreno (president d’Escola Valenciana): ‘No ens en podem fiar, però donem un vot de confiança a la consellera’
-Maria José Català (consellera d’Educació) s’ha reunit avui amb Escola Valenciana i hi haurà meses sectorials per a preparar el nou decret
Font: Vilaweb (15/03/2012)
Més informació: <http://breu.bulma.net/?l14333>
—————-
(Notra de premsa)
Escola Valenciana dialoga amb la Conselleria d’Educació sobre Plurilingüisme -Representants de l’entitat s’han reunit posteriorment amb el president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per valorar conjuntament el document que s’ha lliurat des de la Conselleria d’Educació
Font: Escola Valenciana (15/03/2012)
Enllaç: <http://breu.bulma.net/?l14337>
Resposta multitudinària als atacs contra el català del govern de Bauzá
Font: Vilaweb
Desenes de milers de manifestants van omplir ahir els carrers de Palma per la llengua · Biel Mesquida, Maria del Mar Bonet, Antònia Vicens, Miquel Calçada, i més, a la capçalera
Entre aquestes hi ha les actrius Maruja Alfaro i Caterina Alorda, l’escriptor Sebastià Alzamora, l’actor Simó Andreu, l’ex-entrenador del Mallorca Jaume Bauzà, el teòleg i escriptor Bartomeu Bennàssar, el vice-president de l’AELC a les Illes, Miquel Bezares, el president de la Fundació s’Olivar, Joan Carrero, l’ex-president de l’OCB, Climent Garau, l’actor Antoni Gomila, el catedràtic Josep Antoni Grimalt, l’escriptora Maria de la Pau Janer, el president de la secció filològica del IEC Isidor Marí, l’historiador Josep Massot i Muntaner, l’actor Carles Molinet, la lingüista Aina Moll, el professor Gabriel Oliver ‘Majoral’, el músic Antoni Parera Fons, el catedràtic Damià Pons, l’escriptor Antoni Serra, el pintor Andreu Terrades, el professor Joan Veny i la vice-presidenta del PEN Club, Antònia Vicens.
Palma va ser ahir l’escenari d’una multitudinària manifestació en defensa de la llengua i contra els atacs del govern de José Ramón Bauzá sota el lema ‘Sí a la nostra llengua‘. La convocatòria va superar totes les expectatives i va col·lapsar els carrers del centre com feia temps que no es veia. Segons l’organització la participació fou d’uns cinquanta mil manifestants.
A la capçalera hi havia personalitats de la política, dels sindicats, de la cultura i de l’activisme: Maria del Mar Bonet, Biel Mesquida, Miquel Calçada, Biel Cantader, Gabriel Janer Manila, Jaume Mateu, Titot, Antònia Vicens…
La manifestació era plena de pancartes amb lemes com ‘En català, única llengua pròpia de Mallorca’, ‘Volem l’escola en català’, No mos faran callar’ i ‘No mos ficau mà a la llengua’; i plena de pancartes de poblacions: ‘Felanitx per la llengua’, ‘Inca per la llengua’, etc. Molts dels assistents portaven llaços amb la senyera com els que el govern va voler prohibir a les escoles.
Un grup del sindicat d’estudiants SEPC es va vestir de blanc amb màscares blanques i una pancarta en solidaritat amb Jaume Bonet, que feia vint-i-sis dies que aguantava una vaga de fam per la llengua. Quan la manifestació passava per davant les escales on el grup s’havia situat, tothom aplaudia.
L’últim bloc de la manifestació era format per les organitzacions de l’esquerra independentista que ja fa mesos que mou la campanya ‘Mallorca en català’ per totes les poblacions de l’illa.
Al tren de Manacor no s’hi pogueren encabir tots els passatgers que volien pujar-hi i molts s’hagueren de quedar a l’andana de les estacions.
En acabada la manifestació, feren la lectura del manifest Simó Andreu i Maria del Mar Bonet, i el president de l’Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, féu el parlament. El manifest s’hagué de llegir unes quantes vegades perquè el pogués sentir tothom que anava arribant al final del recorregut.
La marxa havia estat convocada per l’Obra Cultural Balear, pel Consell de la Societat Civil de Mallorca (integrat per més de cinquanta entitats i organitzacions socials) i per una Comissió Organitzadora formada per l’Associació de Premsa Forana, la Federació de Música i Ball de Mallorca, la Federació d’Associacions de Veïns, els Joves de Mallorca per la Llengua, l’Associació Cultural Albopàs, el GDEM, el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, els Escoltes de Mallorca, el Santuari de Lluc, FAPA-Mallorca, el Moviment per la Llengua, el Moviment d’Escoles Mallorquines, la Unió de Pagesos, CC OO, STEI-i, UGT, CGT i el GOB.
Divendres, a Ca n’Alcover-Espai de Cultura de Palma, s’havia presentat el manifest ‘Crida ciutadana per la llengua’. El text, signat per 158 personalitats de la societat civil de les Illes, dóna suport a les mobilitzacions per la llengua organitzades per associacions ciutadanes diverses i feia una crida a participar en la manifestació d’ahir. El manifest fou presentat per la vice-presidenta de l’OCB, Marisa Cerdó, en un acte en què hi havia un centenar dels signataris. Cerdó va fer pública la llista provisional de les personalitats que hi havien donat suport.
Bauzá fa esclatar el conflicte lingüístic a Mallorca
El PP, que controla gairebé totes les institucions rellevants de les Illes balears, ha iniciat l’ofensiva per rebaixar la situació del català a l’arxipèlag i ha encès el conflicte lingüístic. Continuar llegint
L’IEC entén que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no qüestiona el model d’ensenyament vigent a Catalunya
L’Institut d’Estudis Catalans entén que la resolució emesa avui pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no qüestiona l’actual model d’ensenyament de Catalunya, el qual, tal com l’Institut va manifestar en la Declaració del 5 de setembre de 2011, s’ha acreditat al llarg de decennis com a fonamental i imprescindible per a la cohesió social, la convivència intercultural i lingüística i la igualtat d’oportunitats, objectius irrenunciables de la nostra societat.
L’Institut d’Estudis Catalans espera que aquests objectius d’interès general no es vegin afectats per actuacions i decisions futures.
Antoni M. Badia i Margarit, membre de la Secció Filològica de l’IEC, distingit amb la Medalla d’Or de la Generalitat
06/03/2012
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat aquest migdia concedir la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya al lingüista Antoni M. Badia i Margarit, membre de la Secció Filològica de l’IEC, i a l’historiador i polític Josep M. Ainaud de Lasarte, que va fundar, l’any 1948, la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials, filial de l’Institut. El Govern ha reconegut Badia i Margarit amb aquesta distinció per la «destacada trajectòria en l’àmbit de la lingüística i per haver contribuït a prestigiar, des d’una perspectiva acadèmica influent, la llengua i la cultura catalanes al món». En el cas d’Ainaud de Lasarte, el guardó «és un reconeixement a la seva destacada trajectòria com a historiador i a la seva contribució rellevant a la continuïtat del país, des d’una sostinguda fidelitat als millors valors cívics». Continuar llegint
“150 Municipios de la Comunitat cambian su denominación oficial al valenciano”
Con la incorporación de Guadasséquies, ya son 150 los que han aprobado el cambio de su denominación oficial en valenciano y un total de 32 municipios los que tienen aprobada una denominación oficial bilingüe.
Sarkozy contrari al reconeixement de drets lingüístics
En el primer discurs com a candidat a la seva reelecció el president francès ha afirmat que “quan s’estima França no es pot proposar la ratificació de la Carta europea de les llengües regionals” Continuar llegint
Oportunidades que se pierden por no hablar bien inglés
El idioma inglés sigue siendo la asignatura pendiente española en la diplomacia, el empleo, el turismo, el comercio, las finanzas y las relaciones personales. Sólo los rusos y los turcos están peor que los españoles en el conocimiento de esa lengua. Continuar llegint
Os libros editados en galego ascenderon a 1855 durante o ano 2011
As editoriais galegas publicaron en 2011 un total de 2996 títulos, o que supón un 2,9 % do total de España, dos cales 1855 foron en galego.
Fonte: La Opinión
L’Institut d’Estudis Catalans entén que la resolució emesa avui pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no qüestiona l’actual model d’ensenyament de Catalunya, el qual, tal com l’Institut va manifestar en la Declaració del 5 de setembre de 2011, s’ha acreditat al llarg de decennis com a fonamental i imprescindible per a la cohesió social, la convivència intercultural i lingüística i la igualtat d’oportunitats, objectius irrenunciables de la nostra societat.
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat aquest migdia concedir la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya al lingüista Antoni M. Badia i Margarit, membre de la Secció Filològica de l’IEC, i a l’historiador i polític Josep M. Ainaud de Lasarte, que va fundar, l’any 1948, la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials, filial de l’Institut. El Govern ha reconegut Badia i Margarit amb aquesta distinció per la «destacada trajectòria en l’àmbit de la lingüística i per haver contribuït a prestigiar, des d’una perspectiva acadèmica influent, la llengua i la cultura catalanes al món». En el cas d’Ainaud de Lasarte, el guardó «és un reconeixement a la seva destacada trajectòria com a historiador i a la seva contribució rellevant a la continuïtat del país, des d’una sostinguda fidelitat als millors valors cívics». 