I Jornada Temàtica de la Xarxa CRUSCAT “La Sociolingüística de la variació en l’àmbit de la llengua catalana”
Publicat el 15/05/2012
Programa en pdf
Lloc i dates
Dimecres 6 de juny de 2012
Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47), sala Nicolau d’Olwer
Programa en línia: http://blocs.iec.cat/cruscat/jornada/variacionisme/
Presentació
En el trànsit d’una lingüística autònoma, això és, centrada exclusivament en l’anàlisi de l’estructura de les llengües, a una lingüística que preveu programàticament la interacció entre les variables lingüístiques i les variables sociopragmàtiques, s’han posat damunt la taula un bon grapat d’enfocaments teoricometodològics. Sens dubte, un dels models més reeixits ha estat el variacionista, el qual, sota l’aixopluc d’un extens ventall d’etiquetes (dialectologia urbana, dialectologia social, sociolingüística estricta, sociolingüística quantitativa, model de regles variables, (socio) lingüística correlacional, sociolingüística de la variació, etc.), ha permès avançar en la caracterització social del llenguatge i en l’ordenació i l’explicació de la diversitat lingüística. La consideració de la llengua com un sistema ordenadament heterogeni i dinàmic constituirà, doncs, l’aportació epistemològica de més envergadura d’una manera d’entendre la llengua on la interacció comunicativa dels seus usuaris tindrà un paper especialment rellevant.
En l’àmbit territorial de la llengua catalana, la sociolingüística de la variació ha anat a recer de l’omnipresent sociologia del llenguatge. Tanmateix, malgrat l’esmentada preeminència, els treballs de caire variacionista tenen una presència significativa en la nostra tradició. Això sí, l’ortodòxia laboviana molt sovint ha deixat pas a tot un seguit d’abordatges que li atorguen una catalogació més complexa. Les diferents aportacions que es faran en les jornades que us oferim constitueixen una bona mostra de la diversitat de mirades de l’univers variacionista de la llengua catalana.
Inscripció
Per tal d’assistir a les Jornades, cal que us hi inscriviu. Feu-nos arribar un correu electrònic amb el vostre nom, cognoms, NIF i institució. El comitè organitzador certificarà l’assistència a la Jornada.
Web i seguiment en temps real
Podeu consultar el programa i les actualitzacions al web. Les sessions es podran seguir en línia el dia 6 de juny des del web de l’IEC. La Xarxa CRUSCAT disposa de canals a Twitter i Facebook, i web pròpia. També us podeu donar d’alta al Butlletí de la Xarxa CRUSCAT. Escriviu-nos a cruscat (arrova) demolinguistica (punt) cat.
Programa
6 de juny de 2012 (dimecres)
09:00 Recepció dels participants
09:15 Presentació de les Jornades. Mariàngela Vilallonga (Vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans), Miquel Àngel Pradilla (Director de la Xarxa CRUSCAT – IEC) i Maria Teresa Turell (Coordinadora de l’Àrea de Sociolingüística de la variació de la Xarxa CRUSCAT)
09:30 Conferència inaugural. Maria Teresa Turell (Universitat Pompeu Fabra) «Retrospectiva del model labovià de variació lingüística des del català»
10:15 Esteve Valls (Universitat de Barcelona) «Canvi morfològic vs. canvi fonològic en català nord–occidental»
10:45 Cristina Illamola (Universitat de Barcelona) «La convergència lingüística: retardador del procés de gramaticalització?»
11:15 Pausa
11:45 Brauli Montoya i Antoni Mas (Universitat d’Alacant) «Variació lingüística a la governació d’Oriola»
12:15 Josefina Carrera (Universitat de Barcelona) «A boca plena: vocals tòniques del lleidatà en entorns multilingües»
12:45 Jordi Ballart (Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet de Lloregat) «Variació fònica al català de Barcelona: l’accent xava»
13:15 Maria Cabrera (Universitat de Barcelona) «El rotacisme de /d/ intervocàlica en alguerès. Interpretació i anàlisi quantitativa de la variació»
13:45 Discussió i Cloenda
14:00 Final de les Jornades
Organització
L’organització de les Jornades va a càrrec de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans <http://www.demolinguistica.cat>. La Xarxa CRUSCAT és una xarxa científica que depèn de l’Institut d’Estudis Catalans i aplega diversos centres i grups de recerca que treballen sobre la situació i l’evolució del català. El principal objecte d’estudi són els usos, els coneixements i les representacions de la llengua. Les tasques que la Xarxa CRUSCAT duu a terme són: aplegar la informació existent i analitzar-la críticament, destriar els factors crucials de l’evolució de la comunitat lingüística catalana i generar sinergies entre els especialistes en estudis de l’ús.
Repercussió mediàtica de l’estudi «El català, al 2011»
Publicat el 10/05/2012- Estudi: «El català, al 2011: capacitat d’atracció i llengua de consum als media»
- Nota de premsa i repercussió mediàtica
Tv3 – Telenotícies Migdia (minut 35)
Ara – El 10% dels castellanoparlants de Catalunya acaben adoptant el català com a llengua principal
Europa Press – L’ús del català creix en parlants, tot i la nombrosa immigració
3/24 – Un 9,9% de castellanoparlants que viuen a Catalunya adopta el català com a llengua principal
ABC -Un 9,9% de población castellanohablante adopta catalán como lengua principal Continuar llegint
L’ús del català creix entre les persones que no el tenen com a primera llengua, i augmenta el consum de mitjans en català
Publicat el 09/05/2012
El 10% de la població de llengua inicial castellana adopta el català com a llengua principal al llarg de la seva vida, i el 74,5 % de la població de Catalunya —4.795.000 persones— consumeix almenys un mitjà de comunicació en català. Aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi sociolingüístic «El català, al 2011: capacitat d’atracció i llengua de consum als media», que avui, dimecres 9 de maig, s’ha presentat a l’Institut d’Estudis Catalans. L’estudi ha estat elaborat per la Xarxa Cruscat de l’IEC, a partir de les dades més recents del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, impulsat per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc).
Capacitat d’atracció del català
Segons l’estudi, el català mostra més capacitat d’atracció entre la població de llengua inicial castellana que entre les persones que tenen altres llengües com a inicials, que canvien més cap al castellà que cap al català. El sector social on més avança el català com a llengua d’adopció és en el dels nascuts en terres de llengua catalana i que són fills de persones nascudes fora; en aquest cas l’avenç és de l’11,5 %. A més, el canvi cap al català és més intens entre els que tenen nivells d’estudis més alts: entre els llicenciats universitaris es dóna un creixement del 6,9 %. Segons recull l’estudi, el factor que més explica l’avenç del català com a llengua d’adopció és el sentiment nacional, és a dir, el grau en què la persona s’identifica amb Catalunya: entre la minoria que se sent prioritàriament espanyola no es produeix cap avenç del català en l’aspecte estudiat, i en canvi sí que es produeix clarament tant entre els que se senten igual de catalans que espanyols com entre els que se senten prioritàriament catalans.
Per tant, el sentiment nacional, el nivell d’estudis i l’origen geogràfic familiar són els factors que més expliquen les diferències en el progrés del català durant la vida de les persones entre els diferents segments socials.
Llengua i consum de mitjans
L’anàlisi s’ha centrat en els quatre mitjans clàssics (premsa diària, revistes, ràdio i televisió) i en Internet, tenint en compte, a la vegada, la llengua del mitjà i la llengua del públic. La cobertura total dels mitjans de comunicació en català, és a dir, el nombre de persones que consumeixen almenys un d’aquests mitjans, és de 4.795.000, que representen un 74,5 % de la població, una xifra «considerable i suficient per a poder sostenir un sistema propi de comunicació», segons l’estudi. Tanmateix, el consum de mitjans en castellà supera clarament el de mitjans en català, excepte en el cas de la ràdio, en què quasi s’igualen.
La televisió en català és seguida per més de la meitat de la població i per més del 40 % dels que tenen el castellà com a llengua inicial, la qual cosa la converteix en un factor important de difusió social de la llengua. A la ràdio, a la televisió i a Internet, els que tenen el català com a llengua inicial consumeixen més en català que en castellà.
Si s’examina la cobertura dels mitjans en català per comarques, en totes, fins i tot en les que tenen menys percentatge de català com a llengua inicial, el percentatge de persones que consumeixen almenys un mitjà en català és clarament majoritari.
Evolució del consum del 2008 al 2011
Les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura permeten veure l’evolució del consum de mitjans des del 2008 fins al 2011, i el resultat és que tant en l’últim any com durant tot el període hi ha un creixement clar dels mitjans en català. Es dóna un creixement clar del consum de mitjans en català a la premsa diària (+35,9 %), a les revistes (42,9 %), a la ràdio (+22,6 %), a la televisió (+16 %) i a Internet (+30,4 %). En tots aquests mitjans el català avança més que el castellà, si es calcula en percentatges sobre el consum del 2008.
Dimecres es presenta a l’IEC l’estudi «El català, al 2011: capacitat d’atracció i llengua de consum als media»
Publicat el 07/05/2012
Com incideixen en el català els canvis lingüístics al llarg de la vida de les persones? Quins col·lectius de població són més proclius a adoptar el català com a llengua principal? Quin és el consum lingüístic a través dels mitjans de comunicació? Quin ha estat l’avenç del català en aquests mitjans? Aquestes són algunes de les qüestions que aborda l’estudi «El català, al 2011: capacitat d’atracció i llengua de consum als media», que es presentarà a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC el proper dimecres, 9 de maig, a les 12 del migdia.
La conferència de premsa serà a càrrec de Joaquim Torres, membre del Consell Consultiu de la Xarxa Cruscat de l’IEC, i president de la Societat Catalana de Sociolingüística; de Mariàngela Vilallonga, vicepresidenta de l’IEC i presidenta de la Xarxa Cruscat, i de Carles Duarte, president de Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc).
L’estudi «El català, al 2011: capacitat d’atracció de la llengua i llengua de consum als media», que ha estat elaborat per la Xarxa Cruscat de l’IEC, amb la col·laboració de la Fundacc, a partir de les dades sociolingüístiques més recents obtingudes pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, se centra en dos fronts d’anàlisis. D’una banda, analitza la capacitat d’atracció del català com a llengua adoptiva, tenint en compte l’evolució de la llengua en la vida dels individus i els factors més significatius que hi intervenen. De l’altra, analitza la situació del català com a llengua de consum en els mitjans de comunicació i l’evolució que ha fet en els darrers anys.
La presentació d’aquest estudi sociolingüístic, de gran importància per la potència de la mostra estudiada (24.600 individus) i que aporta les dades més recents actualment disponibles, s’emmarca dins dels actes de cloenda de l’Any de la Paraula Viva, amb què s’ha commemorat el centenari de la Secció Filològica de l’IEC
Lloc: Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC
Hora: 12 hores
Organitza: Secció Filològica de l’IEC, Xarxa CRUSCAT de l’IEC, amb la col·laboració de la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura
Presentació de l’estudi «El català, al 2011: capacitat d’atracció i llengua de consum als mèdia»
Publicat el 04/05/2012Dimecres 9 de maig de 2012
L’estudi ha estat elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, a partir de les dades sociolingüístiques més recents obtingudes pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. La presentació serà a càrrec de Joaquim Torres, president de la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’IEC, i també hi intervindran Mariàngela Vilallonga, vicepresidenta de l’IEC, i Carles Duarte, president de la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura.
Lloc: Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC
Hora: 12 hores
Organitza: Secció Filològica de l’IEC, Xarxa CRUSCAT de l’IEC, amb la col·laboració de la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura
Butlletí 44 de la Xarxa CRUSCAT
Publicat el 01/03/2012
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
Presentació del volum 21 de Treballs de Sociolingüística Catalana
Publicat el 20/02/2012Dilluns 20 de febrer de 2012
Miquel Àngel Pradilla, coordinador de la revista, presentarà aquest volum, que fa un balanç del panorama sociolingüístic català. Presidirà l’acte Emili Boix, director de la publicació.
Lloc: sala de professors de la Universitat de Barcelona (carrer d’Aribau, 2, edifici Josep Carner)
Hora: 16.30 hores
Organitza: Societat Catalana de Sociolingüística (IEC)
Pesentació del volum 21 de Treballs de Sociolingüística Catalana (febrer de 2012)
Publicat el 09/02/2012La Societat Catalana de Sociolingüística es plau a convidar-vos a la presentació del volum 21 de Treballs de Sociolingüística Catalana. Presidirà l’acte Emili Boix, director de la publicació. El coordinador de la revista Miquel Àngel Pradilla farà una presentació d’aquest volum, on es fa un balanç del panorama sociolingüístic català. Aquest acte tindrà lloc el dilluns 20 de febrer a la sala de professors de Filologia de la Universitat de Barcelona, C/ d’Aribau, 2, edifici Josep Carner (5 è pis) a les 16.30 h.
Recordeu que fins el 15 de maig de 2012 és oberta la recepció d’originals per al número 23 de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana. Crida d’articles per a Treballs de Sociolingüística Catalana
Butlletí 43 de la Xarxa CRUSCAT
Publicat el 30/01/2012
|
||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
“Entre les cent llengües” J. Gifreu escriu sobre l’Informe 2010 de la Observatori/Xarxa CRUSCAT
Publicat el 22/01/2012El coneixement i l’avaluació de les dinàmiques del català en els seus territoris són fonamentals per formular i adoptar les polítiques més convenients amb vista a la seva normalització
Aquesta primera dècada del XXI deixarà marques considerables en el mapa de la llengua catalana. D’entrada, la població dels territoris del català ha crescut en més de dos milions a causa de la immigració. Avui, els habitants de l’àrea catalonòfona d’Europa sumem uns 13,6 milions de persones. En termes demogràfics seríem una de les nacions mitjanes de la Unió. En termes sociolingüístics, amb els 9,7 milions de catalanoparlants i els 12,7 que declaren entendre el català, la nostra se situa entre les cent llengües més parlades del món. No és gens trivial.
En el quadre de la nova ecologia de les llengües, situar-se com a llengua de rang mitjà té uns valors i unes potencialitats indiscutibles. Sobretot si es donen unes condicions polítiques i socioculturals favorables. La primera qüestió que planteja un canvi demogràfic del volum mencionat és sobre la capacitat d’integració de la nova immigració en la llengua d’acollida. Cosa que seria més fàcil d’abordar si aquesta llengua, el català, disposés d’un estatus, d’un reconeixement i d’unes competències i recursos similars a la resta de llengües europees de rang mitjà. Sabem que no és així. I d’això plora i gemega la nostra criatura.
El coneixement i l’avaluació de les dinàmiques del català en els seus territoris –les dinàmiques dites de dalt a baix o de baix a dalt– són fonamentals per formular i adoptar les polítiques més convenients amb vista a la seva normalització. Sortosament disposem els últims anys d’una entitat que ha anat fent el seguiment sociolingüístic de la llengua amb rigor científic i sistemàtic. És l’Observatori de la Llengua Catalana (www.observatoridelallengua.cat), que posa a disposició en el web propi els seus estudis i activitats. L’Observatori, organisme independent sostingut per diverses institucions de tot el domini, treballa en estreta col·laboració amb la Xarxa CRUSCAT, xarxa científica de l’Institut d’Estudis Catalans creada per estudiar l’evolució del català. Continuar llegint
M. À. Pradilla parla a Catalunya Ràdio de “La salut del català”
Publicat el 17/01/201210/01/2012
La tribu de Catalunya RàdioParlem amb Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT, encarregada d’evaluar i promoure els coneixements, representacions i usos del català. Escolteu l’àudio
Crida d’articles per a Treballs de Sociolingüística Catalana
Publicat el 22/12/2011Crida d’articles – Treballs de Sociolingüística Catalana - Número 23 (2013)
Treballs de Sociolingüística Catalana és l’anuari de la Societat Catalana de Sociolingüística. El primer número aparegué el 1977. Des de la seva fundació i fins al número 14/15 (2000) la revista ha estat dirigida per Francesc Vallverdú i publicada per Editorial Tres i Quatre. El número 16 (2002) va estar a càrrec de Francesc Vallverdú i Emili Boix, mentre que a partir del 17 aquest darrer n’és el director.
Els darrers números consten d’una part dedicada a un tema monogràfic. El número 14-15 (2000) va estar dedicat als «Aspectes sociolingüístics de la immigració extraeuropea als Països Catalans», el 16 (2002) a «Llengua i societat al País Valencià», el 17 (2003) a «L’ús oral del català. Dades, reflexions i propostes», el 18 (2004) a «La situació sociolingüística a les Illes Balears», el 19 (2006) a «La situació sociolingüística a Andorra», el 20 (2010) a «Llengua i ensenyament» i el 21 (2011) a «La sociolingüística catalana, balanç i reptes de futur».
Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en format paper i electrònic que actualment té periodicitat anual. En el número 23 (2013), la revista fa una crida d’articles sobre la temàtica de la publicació per a la secció miscel·lània. La data màxima per a la recepció d’articles per al número 23 és el 15 de maig de 2012. Podeu enviar-los mitjançant el formulari de la pàgina web o enviant un correu a l’adreça tsc (arrova) iec (punt) cat. Trobareu les normes de publicació a la web.
Butlletí 42 de la Xarxa CRUSCAT. «El català creix en parlants».
Publicat el 22/12/2011
|
||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
Ressò mediàtic de l’Informe sobre la situació de la llengua catalana 2010
Publicat el 22/12/2011- Institut d’Estudis Catalans (nota de premsa) - El català creix en parlants, malgrat la nombrosa immigració, i té dret a rebre un tracte igualitari entre les llengües de l’Estat i d’Europa
- IEC - Recull de premsa de l’IEC
- Europa Press - L’ús del català creix en parlants, tot i la nombrosa immigració / Er ús deth catalan creish en parlants, tot i era nombrosa immigracion / El uso del catalán crece en hablantes, pese a la numerosa inmigración
- Agència Catalana de Notícies - Les persones que saben parlar català ja són deu milions, mig milió més que fa deu anys
- La Vanguardia - El uso del catalán crece en hablantes, pese a la numerosa inmigración
- Levante - El Institut d´Estudis Catalans alerta del retroceso de la lengua propia en Valencia
- El Periódico de Catalunya - La llengua catalana guanya mig milió de parlants en set anys
- La Veu de Mallorca – El català creix en parlants malgrat la nombrosa immigració
- El Punt Avui - L’IEC alerta que l’opció del multilingüisme podria posar fi a la immersió a l’escola
- Racó Català - El català compta amb 10 milions de parlants, mig milió més que fa una dècada
- Vilaweb - Les persones que saben parlar català ja són deu milions, mig milió més que fa deu anys
- Regió 7 – Augmenta el número de parlants en català
- El Triangle - 10 milions
- El Singular Digital – El català guanya 500.000 parlants en 10 anys
- La Malla - Deu milions de parlants
Podeu accedir als Informes sobre la situació de la llengua catalana des de la web de la Xarxa CRUSCAT – IEC
El català creix en parlants, malgrat la nombrosa immigració, i té dret a rebre un tracte igualitari entre les llengües de l’Estat i d’Europa
Publicat el 21/12/2011
En els últims deu anys, la població dels territoris de llengua catalana ha augmentat prop d’un 20 % —bàsicament per la immigració estrangera. Malgrat el gran canvi demogràfic, els parlants de català han crescut en cinc-centes mil persones i són prop de deu milions —una clara majoria sobre el total de la població (13,6 milions). El català, per tant, es consolida com una llengua de demografia mitjana entre les cent llengües més parlades del món. Aquestes dades es desprenen de l’Informe sobre la llengua catalana (2010), elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, per encàrrec de l’Observatori de la Llengua Catalana. (Síntesi de les conclusions de l’Informe)
Segons els responsables de l’informe, «la llengua catalana no pot ser considerada minoritària, sinó que els seus parlants tenen dret a un tracte igualitari entre les llengües de l’Estat i d’Europa, que només pot ser negat per prejudicis polítics sense justificació democràtica». La importància del context sociopolític en l’evolució de la llengua és evident a l’hora d’interpretar la dinàmica sociolingüística dels diferents territoris. Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT, considera que «en els territoris on la conjuntura política s’ha mostrat favorable a la llengua catalana, com Andorra, Catalunya i les Illes Balears, el català es manté o avança; mentre que al País Valencià, on el continuisme institucional prolonga una política lingüística pretesament igualitarista que no prioritza la llengua històrica i territorial, hi ha un clar retrocés del català». D’altra banda, Miquel Strubell, coordinador de l’Observatori de la Llengua Catalana, afirma que «els lectors trobaran que aquest informe, entre tots els que hem encarregat des de 2003, subratlla més bé l’enorme paradoxa que mostra llengua, entre la seva dimensió i fortalesa en alguns àmbits socials, i el fet de ser víctima d’atacs polítics i ideològics. Esperem que serà d’utilitat per als polítics i diputats a qui l’enviem».
Educació i cultura
De l’informe també es desprèn que l’evolució favorable dels coneixements lingüístics —en català i en castellà— es deu al gran esforç del sistema educatiu en els territoris i àmbits en què el català és la llengua vehicular habitual. Els responsables de l’estudi destaquen que «aquest esforç especial en l’atenció educativa de la diversitat creixent de la població escolar reclama suport i respecte, a fi de mantenir i millorar els resultats educatius i la cohesió social. És greument irresponsable suscitar controvèrsies sobre l’elecció particular de llengua vehicular en detriment dels objectius d’interès general que han de guiar els projectes educatius de centre i les polítiques públiques d’ensenyament», en referència a les diferents sentències judicials i campanyes mediàtiques que qüestionen el model d’escola catalana. Pel que fa a l’ensenyament universitari, la docència en català es pot estancar o retrocedir sense motius, per una potenciació mal entesa de l’anglès com a llengua vehicular, fet que, per a l’IEC, requereix d’una profunda reflexió en l’àmbit de la gestió universitària.
Quant al conjunt de l’oferta i del consum mediàtic i de productes culturals, es manté una clara minorització de la llengua catalana. Els àmbits del cinema, de la música en català i del lleure infantil i juvenil continuen presentant una gran precarietat a tot el domini lingüístic. La notícia més positiva ens arriba del món de la Xarxa, un àmbit on la llengua catalana, de manera sostinguda, continua guanyant visibilitat. Una de les conclusions és que és indispensable aconseguir la vertebració de l’espai lingüístic, cultural i comunicatiu. L’articulació de les institucions i dels grups empresarials de l’àmbit cultural i de comunicació ha de permetre una distribució normal i general dels productes culturals a tot el territori i l’eliminació de les barreres polítiques antidemocràtiques a la recepció lliure de les emissions televisives, tal com reclama la iniciativa legislativa popular (ILP) pendent de tramitació al Congrés.
Segons els responsables de l’informe, «la dificultat principal per a la plena recuperació i l’ús normal del català és la política estatal, que sembla orientada a legitimar la desigualtat lingüística, en lloc d’avançar cap a la igualtat entre les llengües oficials, tant a l’Estat com a la UE. La Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya —un cop plebiscitat— i els recursos posteriors sobre diverses lleis del Parlament de Catalunya semblen respondre a una voluntat política de subordinació de la llengua catalana, que resulta inadmissible i pot provocar greus confrontacions, ja que dóna a entendre que la igualtat només serà possible si s’aconsegueix la plena sobirania política».
Presentació del volum 21 de Treballs de Sociolingüística Catalana (desembre de 2011)
Publicat el 12/12/2011La Societat Catalana de Sociolingüística es plau a convidar-vos a la presentació del volum 21 de Treballs de Sociolingüística Catalana. Presidirà l’acte Isidor Marí, president de la Secció Filològica, i el coordinador de la revista Miquel Àngel Pradilla farà una presentació d’aquest volum, on es fa un balanç del panorama sociolingüístic català.
Aquest acte tindrà lloc el dimecres 14 de desembre a la sala Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme, 47, a les 19 h.
Butlletí de la Xarxa CRUSCAT 41
Publicat el 05/12/2011
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
Jornada tècnica La Llengua Catalana a la Primera Dècada del Segle XXI
Publicat el 24/11/2011Presentació dels resultats de la darrera Enquesta d’usos lingüístics de la població (Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i Institut d’Estadística de Catalunya) i dels informes sobre la situació de la llengua catalana 2008-2009 i 2010 (Observatori de la Llengua i Xarxa CRUSCAT).
Lloc: Institut d’Estudis Catalans – Sala Prat de la Riba.
Data: 29 de novembre de 2011.
Programa
| 9 h – 9.30 h | Obertura Presentació de la Jornada, a càrrec d’Yvonne Griley, directora general de Política Lingüística, Enric Ripoll, subdirector general de Producció i Coordinació Estadística de l’Idescat, Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT-IEC i Miquel Strubell, director de l’Observatori de la Llengua Catalana. |
| PRIMERA PART: PRESENTACIÓ DE L’ESTUDI EULP (Enquesta d’usos lingüístics de la població) | |
| 9.30 h – 10 h | Presentació general EULP (Joan Solé, DGPL) i metodologia de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (Marta Masats, Idescat). |
| 10 h – 11.30 h | Taula rodona. Els coneixements i usos lingüístics; la transmissió lingüística, els grups lingüístics i les actituds (Montserrat Martínez, Joaquim Torres, Albert Fabà, Natxo Sorolla i Vanessa Bretxa). Moderador: DGPL |
| 11.30 h – 12 h | Pausa i cafè |
| 12 h – 13.30 h | Taula rodona: Els factors clau dels usos lingüístics: edat, ocupació i professió, posició social, territori, aprenentatge, origen i comparació 2003-2008 (Isaac Gonzàlez, Amado Alarcón, Cristina Sànchez, Joan Solé i Anna Torrijos). M oderador: Francesc Vallverdú. |
| 13.30 h – 14 h | Preguntes i debat |
| SEGONA PART: PRESENTACIÓ DELS INFORMES DE L’OBSERVATORI DE LA LLENGUA CATALANA / CRUSCAT | |
| 15.30 h – 17 h | Presentació dels Informes sobre la situació de la llengua catalana 2008 – 2009 i 2010 (Miquel Strubell, l’Observatori de la Llengua Catalana; Miquel Àngel Pradilla i Natxo Sorolla, Xarxa CRUSCAT i Carles de Rosselló i Pere Mayans, autors) |
| 17 h – 17.30 h | Preguntes i debat |
| 17.30 h – 18.30 h | Conclusions generals de la Jornada a càrrec d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC. |
Inscripcions
Cal fer-les a través de la bústia de comunicació de la Direcció General de Política Lingüístic i indicar-hi nom, cognoms, adreça de correu electrònic i la referència “Jornada 29/11/2011”:
http://www.gencat.cat/llengua/bustia
Seguiment i debat sobre la jornada a Twitter: @jornadespl #jllengua
Dues publicacions de la Xarxa CRUSCAT, seleccionades per al Premi Lupa d’Or
Publicat el 10/11/2011Dues publicacions de la Xarxa CRUSCAT han estat seleccionades per a participar en el Premi Lupa d’Or, guardó anual que concedeix la Societat Catalana de Sociolingüística als millors llibres en l’àrea de recerca. Les dues publicacions són:
MONTOYA ABAT, Brauli; VILA I MORENO, F. Xavier; GOMÀRIZ I AURÓ, E. (ed). La revernacularització del valencià a la ciutat d’Alacant: actes de la jornada d’estudi i debat «Llengua, educació i revernacularització: el valencià a la ciutat d’Alacant». Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2010. 94 p. (Xarxa Cruscat; 6). ISBN 978-84-9965-001-2. [Adquiriu-lo]
VILA I MORENO, F (ed.). L’Avaluació de les habilitats d’expressió oral en català: tendències i evolució. IEC [Adquiriu-lo]
A més, tres publicacions més de membres de la Xarxa CRUSCAT han estat seleccionades també com a candidates del Premi:
FABÀ, Albert; LLABARIA, Mireia. Les Llengües a Catalunya: 2001-2005. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2011. 106 p. (Informes Breus; 33). ISBN 978-84-693-0009-8.
PRADILLA, Miquel Àngel. De política i planificació lingüística: mirades contemporànies a l’ecosistema comunicatiu català. Benicarló: Onada, 2011. (Biblioteca La Nau; 12) ISBN 978-84-15221-07-4.
DD AA. Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008: anàlisi. Volum 1. Les llengües a Catalunya: coneixements, usos, transmissió i actituds lingüístiques. Generalitat de Catalunya.
“Avaluar la llengua oral” Aprendre llengües Observatori d’Enric Serra i Casals
Publicat el 17/10/2011Fa uns dies que s’ha publicat l’informe L’avaluació de les habilitats d’expressió oral en català: tendències i evolució (IEC, Xarxa CRUSCAT, 2011). Es tracta d’un estudi fet per diversos observadors (L. Comajoan, E. Gomáriz, N. Nogué, amb cloenda de N. Figueras i edició de F. X. Vila) sobre les proves de llengua oral de llengua catalana de diverses entitats de referència al llarg d’aquests darrers anys. Es tracta del SEDEC, del Servei d’Immersió i Ús de la Llengua (SIUL), del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (CS), de la Generalitat de Catalunya i de les Escoles Oficials d’Idiomes. L’objecte d’anàlisi de l’informe és heterogeni i no comparable, ja que els públics a què s’adrecen aquestes proves són infants, adolescents o adults, segons els casos, i, a més, es tracta de proves de nivells diversos (en el cas de la Generalitat, per exemple, es pren com a objecte d’anàlisi el nivell de suficiència, en les versions de 1981 i de 2001). L’objectiu de l’informe és detectar canvis de tendència generals en el tractament de l’avaluació de la llengua oral, el parent pobre de les destreses lingüístiques. La possibilitat de detectar l’evolució i les noves tendències hi és, evidentment, perquè s’analitzen els canvis experimentats en l’avaluació de l’oral des dels anys vuitanta fins ara. L’estudi constata que globalment hi ha hagut millores notables en l’avaluació de l’oral en aquest temps, però insisteix també en la importància de continuar investigant i aplicant la recerca en l’àmbit de l’avaluació a fi d’aconseguir tenir eines vàlides (que respectin el constructe o allò que es vol avaluar) i fiables (precises i estables). Eines allunyades de la pura intuïció i en què es justifiquin i es documentin rigorosament totes les opcions preses; eines que es despleguin en totes les especificacions i protocols necessaris. Algunes de les conclusions de l’informe són: 1) l’avaluació de l’oral ha guanyat presència i pes en en els exàmens (hi ha més activitats de llengua oral i aquesta té un percentatge més alt); 2) l’avaluació de l’oral s’ha anat adaptant (encara ho fa) al MECR; 3) s’ha eixamplat el concepte de competència oral: s’ha anat deslligant progressivament dels aspectes més purament formals i s’ha aproximat més als més comunicatius; 3) les tasques de les proves han anat guanyant en contextualització; 4) el component interactiu entre iguals té ara més pes en les tasques d’avaluació oral, que han anat deixant de ser monologades o basades en diàlegs unidireccionals examinador-examinat; 6) s’ha anat tendint a avaluar en positiu el que l’examinand sap fer més que allò que no sap fer (amb els anacrònics descomptes de punts pel que ha fet malament); 7) s’ha guanyat en versemblança en les tasques. Sense cap dubte aquest informe obre la porta a altres, que han d’analitzar objectes més comparables i no tan sols pel que fa als instruments finals d’avaluació, allò més visible, sinó en tot allò que forma part del sistema global d’avaluació (criteris per a l’establiment del constructe, protocols per als avaluadors, especificacions de les proves, unificació de criteris dels correctors, etc.). No resta sinó esperar que les retallades no incideixin en la millora dels sistemes avaluatius. I que l’avaluació de la llengua oral en català continuï fent via amb criteris de qualitat.
Font: Aprendre llengües. Observatori d’Enric Serra i Casals
