Continuar llegint →

El 10% de la població de llengua inicial castellana adopta el català com a llengua principal al llarg de la seva vida, i el 74,5 % de la població de Catalunya —4.795.000 persones— consumeix almenys un mitjà de comunicació en català. Aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi sociolingüístic «El català, al 2011: capacitat d’atracció i llengua de consum als media», que avui, dimecres 9 de maig, s’ha presentat a l’Institut d’Estudis Catalans. L’estudi ha estat elaborat per la Xarxa Cruscat de l’IEC, a partir de les dades més recents del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, impulsat per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc).

Capacitat d’atracció del català

Segons l’estudi, el català mostra més capacitat d’atracció entre la població de llengua inicial castellana que entre les persones que tenen altres llengües com a inicials, que canvien més cap al castellà que cap al català. El sector social on més avança el català com a llengua d’adopció és en el dels nascuts en terres de llengua catalana i que són fills de persones nascudes fora; en aquest cas l’avenç és de l’11,5 %. A més, el canvi cap al català és més intens entre els que tenen nivells d’estudis més alts: entre els llicenciats universitaris es dóna un creixement del 6,9 %. Segons recull l’estudi, el factor que més explica l’avenç del català com a llengua d’adopció és el sentiment nacional, és a dir, el grau en què la persona s’identifica amb Catalunya: entre la minoria que se sent prioritàriament espanyola no es produeix cap avenç del català en l’aspecte estudiat, i en canvi sí que es produeix clarament tant entre els que se senten igual de catalans que espanyols com entre els que se senten prioritàriament catalans.

Per tant, el sentiment nacional, el nivell d’estudis i l’origen geogràfic familiar són els factors que més expliquen les diferències en el progrés del català durant la vida de les persones entre els diferents segments socials.
Llengua i consum de mitjans

L’anàlisi s’ha centrat en els quatre mitjans clàssics (premsa diària, revistes, ràdio i televisió) i en Internet, tenint en compte, a la vegada, la llengua del mitjà i la llengua del públic. La cobertura total dels mitjans de comunicació en català, és a dir, el nombre de persones que consumeixen almenys un d’aquests mitjans, és de 4.795.000, que representen un 74,5 % de la població, una xifra «considerable i suficient per a poder sostenir un sistema propi de comunicació», segons l’estudi. Tanmateix, el consum de mitjans en castellà supera clarament el de mitjans en català, excepte en el cas de la ràdio, en què quasi s’igualen.

La televisió en català és seguida per més de la meitat de la població i per més del 40 % dels que tenen el castellà com a llengua inicial, la qual cosa la converteix en un factor important de difusió social de la llengua. A la ràdio, a la televisió i a Internet, els que tenen el català com a llengua inicial consumeixen més en català que en castellà.

Si s’examina la cobertura dels mitjans en català per comarques, en totes, fins i tot en les que tenen menys percentatge de català com a llengua inicial, el percentatge de persones que consumeixen almenys un mitjà en català és clarament majoritari.
Evolució del consum del 2008 al 2011

Les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura permeten veure l’evolució del consum de mitjans des del 2008 fins al 2011, i el resultat és que tant en l’últim any com durant tot el període hi ha un creixement clar dels mitjans en català. Es dóna un creixement clar del consum de mitjans en català a la premsa diària (+35,9 %), a les revistes (42,9 %), a la ràdio (+22,6 %), a la televisió (+16 %) i a Internet (+30,4 %). En tots aquests mitjans el català avança més que el castellà, si es calcula en percentatges sobre el consum del 2008.

Com incideixen en el català els canvis lingüístics al llarg de la vida de les persones? Quins col·lectius de població són més proclius a adoptar el català com a llengua principal? Quin és el consum lingüístic a través dels mitjans de comunicació? Quin ha estat l’avenç del català en aquests mitjans? Aquestes són algunes de les qüestions que aborda l’estudi «El català, al 2011: capacitat d’atracció i llengua de consum als media», que es presentarà a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC el proper dimecres, 9 de maig, a les 12 del migdia.

La conferència de premsa serà a càrrec de Joaquim Torres, membre del Consell Consultiu de la Xarxa Cruscat de l’IEC, i president de la Societat Catalana de Sociolingüística; de Mariàngela Vilallonga, vicepresidenta de l’IEC i presidenta de la Xarxa Cruscat, i de Carles Duarte, president de Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc).

L’estudi «El català, al 2011: capacitat d’atracció de la llengua i llengua de consum als media», que ha estat elaborat per la Xarxa Cruscat de l’IEC, amb la col·laboració de la Fundacc, a partir de les dades sociolingüístiques més recents obtingudes pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, se centra en dos fronts d’anàlisis. D’una banda, analitza la capacitat d’atracció del català com a llengua adoptiva, tenint en compte l’evolució de la llengua en la vida dels individus i els factors més significatius que hi intervenen. De l’altra, analitza la situació del català com a llengua de consum en els mitjans de comunicació i l’evolució que ha fet en els darrers anys.

La presentació d’aquest estudi sociolingüístic, de gran importància per la potència de la mostra estudiada (24.600 individus) i que aporta les dades més recents actualment disponibles, s’emmarca dins dels actes de cloenda de l’Any de la Paraula Viva, amb què s’ha commemorat el centenari de la Secció Filològica de l’IEC

Lloc: Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC

Hora: 12 hores

Organitza: Secció Filològica de l’IEC, Xarxa CRUSCAT de l’IEC, amb la col·laboració de la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura