Technology & Capitalism – Col·loquis SCHCT-IHC

Share

Popular Science under Francio. Aula seminari CEHIC (UAB), Divendres, 18 d’octubre de 2019

De 10:00 a 17:00

Share

Propostes de taules temàtiques

S’han publicat les propostes de taules temàtiques presentades:

http://15-thct.espais.iec.cat/programa/

Share

Indústria química i contaminació ambiental. El cas de Flix

Presentació i debat sobre el documental:

“Flix: atur o misèria” (2018)

Dimecres, 6 de juny, 18:30 hrs. Sala Pi i Sunyer

Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT)

Institut d’Estudis Catalans (IEC),

C/ Carme, 47, 08001-Barcelona

 

En els darrers anys, la història de la ciència i de la tècnica, la història ambiental, l’ecologia política i els estudis sobre ciència i tecnologia (STS) han contribuït de manera notable a l’anàlisi en profunditat de les controvèrsies ambientals, com exponents significatius de la nostra cultura científica recent. El paper dels experts, les reaccions de la població local, la importància del poder polític i econòmic, la legislació que se’n deriva, són factors determinants a l’hora d’analitzar de manera polièdrica un determinat conflicte ambiental.

És en aquest context que presentarem en aquest acte el documental Flix: atur o misèria” (2018), d’Arturo Hortas, que posa imatge i veu a la tesi doctoral de Marta Pujadas: La creació d’un passiu ambiental a Catalunya: Història de la planta química de Flix al riu Ebre (1897-2013) (2015), i ens explica la lluita per la descontaminació dels terrenys i del riu Ebre en les darreres dècades.

L’acte pretén ser una trobada interdisciplinària, amb la participació d’especialistes de diverses àrees que estudien la qüestió ambiental des de perspectives diverses, i que discuteixen i analitzen les responsabilitats, possibles sortides i solucions de la contaminació del riu Ebre a Flix. Comptarem a més amb la participació activa del públic assistent.

 

Programa

18:30: Agustí Nieto-Galan (Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (moderador): “Història de la ciència i història ambiental”

18:40: Joan Martínez-Alier (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals ICTA-UAB): “El cas de Flix i l’ecologia política”

18:50: Marta Pujadas (ICTA-UAB): “La creació d’un passiu ambiental a Catalunya”

19:00: Joan Grimalt (Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua) (CID-CSIC): “La contaminació ambiental a l’entorn de Flix”

19:10: Jordi Sunyer (Departament d’Epidemiologia i Salut Pública de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM): “La salut pública de la població de Flix”

19:20: Arturo Hortas (cineasta): “Presentació i projecció del Documental: Flix: atur o misèria (2018)”.

20:00: Debat obert al públic

Share

Espais de Ciència: la natura a la ciutat

Resum:

 

Seguint l’estela del cicle “Els molts hereus d’una sola herència: el Patrimoni Industrial de Barcelona”, que es va organitzar dins els Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència el curs 2016-2017, aquesta vegada us proposem la visita a tres espais de ciència a la ciutat de Barcelona dedicats a les ciències naturals.

L’objectiu d’aquest cicle és triple. En primer lloc, donar a conèixer un patrimoni científic i històric de Barcelona que sovint és desconegut per molts socis de la Societat Catalana, i per persones interessades en general, així com permetre l’accés a espais habitualment tancats al gran públic. En segon lloc, volem divulgar la història d’aquests espais i el seu paper en la història de les ciències naturals a la ciutat, així com la recerca feta des de la història de la ciència en aquest sentit. Per últim, aquest cicle també vol obrir el debat i fer reflexionar els assistents sobre el present i el futur d’aquests tres llocs, parlarem sobre l’estat en què es troben, com es poden donar a conèixer de forma més efectiva, quin serà el seu futur…

Per assolir aquest triple objectiu, el cicle es planteja amb tres sessions dobles: una per cada espai, en la que parlaran dos ponents o guies. Un dels dos ponents ens parlarà sobre la història de l’espai i el segon ens explicarà la seva situació actual i les opcions de futur que presenta. D’aquesta manera, volem generar un debat amb coneixement de causa, on la història hi jugui un paper important. Seran doncs visites amb substància i amb debat històric i científic.

 

Espais i ponents:                  

“El Museu del Seminari Conciliar” Un dels primers museus de ciències naturals de la ciutat, es preserva gairebé tal i com va ser concebut fa cent anys. 12/05/2918 – Ferran Aragón, historiador, i Sebastián Calzada, director del Museu.

“La Granja Vella de Martí Codolar” Actualment una residència dels Salesians, aquesta finca d’Horta va acollir l’embrió del que seria el primer zoològic de Barcelona. 26/04/2018 – Oliver Hochadel, historiador i un responsable de la residència dels Salesians

“El Castell dels Tres Dragons” Museu de Ciències Naturals de Barcelona durant gairebé 100 anys, avui resta buit i a l’espera d’un futur incert. 10/05/2018 – José Pardo-Tomás, historiador i Ana Omedes, directora del Museu de Ciències Naturals.

 

Dates i hora:

12 Abril 2018, 26 Abril 2018 i 10 Maig 2018, a les 19h.

 

Cada col·loqui tindrà lloc a l’edifici al qual es dedica la sessió que es concretarà en el mail de difusió així com l’inscripció a l’activitat, que és obligatòria.

Share

Seminari d’Història Urbana de la Ciència

Germán Hidalgo, Escuela de Arquitectura. Pontificia Universidad Católica de Chile

“Santiago de Chile en 1850. La ciudad como problema de representación y conocimiento: la mirada urbana de la expedición naval astronómica norteamericana de J. M. Gilliss”

Divendres, 9 de febrer de 2018. Institució Milà i Fontanals (CSIC), 12:00 hrs.

Share

AJORNAMENT de la Jornada del 30/11/2017

La “Jornada d’estudi de l’evolució del concepte de relació entre cos i
dolor al llarg de la historia” dels Col·loquis de la SCHCT a Mallorca
prevista per al dia 30 de novembre s’ha ajornat!

Comunicarem la nova data així que estigui disponible.

Moltes gràcies i disculpeu les molèsties!

Comissió de Col·loquis SCHCT

Share

Cuerpos mostrados – II Workshop Proyecto GABMUSANA

Cuerpos mostrados

II Workshop Proyecto GABMUSANA

El próximo miércoles 13 de diciembre de 2017, a partir de las 10 horas, en el aula seminario de la IMF-CSIC (carrer Egipcíaques, 15. 08001 Barcelona) tendrá lugar el Segundo Workshop del Proyecto GABMUSANA :

Del gabinete de maravillas al museo anatómico popular: regímenes de exhibición y cultura material de la medicina

(ver aquí el anuncio del I Workshop)

En esta ocasión, la sesión se dedicará íntegramente a la discusión de los materiales que ya están precirculando entre todos los miembros del proyecto que participarán en el volumen de próxima publicación:

Cuerpos mostrados. Regímenes de exhibición de lo humano y de los humanos desde los gabinete de curiosidades a los museos anatómicos populares (siglos XVII a XX).

Toda persona interesada en asistir y participar en las discusiones, puede dirigirse a: José Pardo-Tomás (pppardo@imf.csic.es) o a Alfons Zarzoso (azarzoso@museudelamedicina.cat) para obtener los materiales, cuyo sumario se ofrece a continuación.

SUMARIO:

  1. La curiosidad y los hombres. Lo ‘humano’ en el Gabinete Salvador. Julianna Morcelli Oliveros
  2. El Gabinete Salvador como testimonio de la humanización del mar. Aina Trias Verbeek.
  3. Lo humano como objeto de interés en el viaje naturalista. Los Jussieu, Joan Salvador y Philippe Simonneau por la Península Ibérica, 1716-1717. Emma Sallent Del Colombo.
  4. La Pomona Española. Exhibición de modelos de frutas entre la educación y el comercio. Xavier Ulled Bertran.
  5. Arte para la anatomía. Materialidad didácica en el Real Colegio de San Carlos de Madrid. María Isabel Morente Parra.
  6. La exhibición del cuerpo nacional. Maniquíes y cráneos indígenas mexicanos en Madrid, 1892. Haydeé García-Bravo.
  7. Otredades desproporcionadas, materialidad fotográfica y régimen de exhibición (siglos XIX-XX). Mauricio Sánchez Menchero.
  8. Un médico en el cementerio. Arte, muerte y anatomía a partir de la tumba escultórica del Dr. Jaime Farreras Framis (Barcelona, 1887-1888). Chloe Sharpe.
  9. Proyección de la Anatomía Humana en el aula. Placas de vidrio: didáctica y materialidad de la Amatomía en la Facultad de Medicina de la Universidad de Barcelona (1890s-1950s). Begonya Torres Gallardo.
  10. ¿Dónde está la pierna de Ramón Turró? Tras las colecciones del Museo de Patología de la Universidad de Barcelona. Alfons Zarzoso.
Share

Racisme i biopolítica a l’Espanya contemporània II.

Col·loquis de la SCHCT

Sessió “Biopolítica y discurso racial en el primer franquismo”

22 de novembre de 2017 a les 16 h. al Saló d’Actes

l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero de la Universitat de València

(amb retransmissió online a http://reunion.uv.es/hcc2).

“El régimen franquista se instituyó sobre las cenizas de una cruenta guerra civil. Con tan sombríos orígenes, el Nuevo Estado tuvo que articular, junto con un vasto sistema policial, toda una serie de mecanismos que le permitieran alcanzar un mínimo de legitimidad social y política. En este sentido, estos mecanismos estaban llamados a ordenar una forma de gobierno encargada de dirigir los distintos ámbitos de la vida nacional, desde la economía y las relaciones laborales, hasta la educación, las ciudades o el mundo rural. En un momento en el que el gobierno –y ya al menos desde inicios del siglo XIX– se había definido en gran parte como gobierno de la vida, la administración de tales ámbitos iba a venir marcada en buena medida por discursos provenientes de la medicina y la psiquiatría. Bajo estas premisas, intentaré mostrar en primer lugar las líneas definitorias de tales discursos, atravesados sin duda por planteamientos raciales, para imaginar después hasta qué punto influenciaron aquello que daremos en llamar la biopolítica del Estado franquista”.

Ponent: Salvador Cayuela Sánchez és Doctor en Filosofia per la Universitat de Múrcia i Doctor en Antropologia Social per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La seua línia de recerca principal ha estat la biopolítica de l’Espanya franquista i d’altres règims feixistes del segle XX. Entre les seues nombroses publicacions destaca la monografia Por la grandeza de la Patria. Biopolítica en la España de Franco (2014). Actualment és Professor d’Història de la Ciència a la Universitat de Castella La-Manxa.

Presenta / Modera: Enric Novella (UV/IHMC)

Podeu trobar més informació a https://www.uv.es/uvweb/institut-universitari-historia-medicina-ciencia-lopez-pinero/ca/seminaris/seminaris/propers-seminaris-1285898140472.html

 

Share

Presentació “Los ingenieros de Franco” de Lino Camprubí

presentacion-Camprubi

Share